Arquitectura de la informació / 1r semestre 24-25 / Héctor Sánchez I Pedrero / 15/01/25

Diagrama World Press

Diagrames de flux

A través dels escenaris, la fitxa de persona i diagrama de la web s’han creat els fluxos dels usuaris i usuàries que realitzarien per tal d’arribar a l’objectiu de cada escenari.

Persona Clara (Escenari 1)

Persona Clara (Escenari 2)

Persona Sofia (Escenari 3)

Persona Sofia (Escenari 4)

Vídeo Prototip

Accés al Figma: https://www.figma.com/design/3IAz9mwe03YVWOQDePXxKw/Untitled?node-id=0-1&t=1toAXMVwgwmvj9Z7-1

Proposta de valor

Insights més rellevants

Conceptualització de la Interacció

En la primera secció del projecte es van analitzar i definir 2 arquetips i es van establir 4 escenaris que refractaven situacions reals relacionades amb activitats del seu dia a dia. Es van analitzar aquests casos a través d’un user journey per obtenir més informació sobre les accions i el que comporten per finalment establir uns requisits els quals estaven relacionats amb la Navegació, accés a contingut, visualització i personalització.

Es van establir dos arquetips clau per treballar obtenint:

• Clara: Necessita cercar recosos fàcils d’accedir per a les seves classes
• Sofia: Busca i analitza les tendències pels seus projectes

A partir de l’anàlisi es va obtenir:

• Reducció d’elements i implicar ús de les eines.
• Implementar sistemes de filtratge avançats per facilitar la cerca.
• Destacar la informació de context i tipologies de premis
• Implementació de sistemes per recomanar contingut d’interès per a l’usuari

Definició de l’organització i etiquetatge

En la segona part de la recerca es van establir i es van proposar elements que podrien introduir-se a les diverses pàgines de l’aplicatiu. Es va realitzar un cardsorting per avaluar i obtenir patrons per incloure-ho. Finalment, es va realitzar el diagrama de navegació per observar les connexions entre els elements.

• La major part dels elements de l’inventari al cardsorting van confirmar les suposicions prèvies.
• Es van establir una quantitat d’elements que finalment es van reduir per no saturar als usuaris en fer servir l’aplicatiu.

Disseny de navegació

Una vegada ja creat el diagrama es van establir els fluxos de navegació que l’usuari havia de fer en l’escenari fent ús de les rutes que el diagrama podia ofereix.

• Les rutes eren possibles de realitzar mitjançant els fluxos del diagrama
• L’usuari per arribar a l’objectiu té diverses rutes les quals es poden adaptar a un número més gran de persones, ampliant la probabilitat d’èxit.
• A través, de l’estudi de Lendsculture i Magnum photos es va reforçar la idea que el diagrama de navegació sigui un element interconnectat.

Insights Generals

En Conclusió, es va començant a analitzar la realitat de l’usuari i estudiant les funcions i accions que fa al detall per posteriorment organitzar els elements de l’aplicatiu i crear un model interactiu per estudiar els fluxos i elements utilitzats.

• S’han realitzat diversos estudis per conèixer els àmbits relacionats i avaluar les suposicions prèvies.
• S’ha fet servir disseny centrat en els usuaris, ja que en tot moment és les proves o avaluacions eren per millorar la qualitat i l’experiència de l’usuari.
• Hi ha hagut canvis en els inventaris de contingut per no saturar amb una gran quantitat d’elements en la pantalla, en canvi, s’han aplicat eines de filtratge que redueixen els elements i faciliten la cerca fent ús de categories, tipologies i paraules clau.

Reflexió

L’arquitectura de la informació és més que organitzar i uns elements si no que el coneixement de l’usuari o context, una recerca prèvia i una avaluació és una part molt important del procés per la creació d’una bona organització dels elements.

El valor que aporta la disciplina és que proporciona estructures que faciliten trobar la informació de forma intuïtiva, assegurant una interacció fluida. Tot l’estudi previ garanteix que el contingut funcioni minimitzant  les frustracions dels usuaris permetent adaptar les estructures a partir de l’obtenció de patrons els quals s’han obtingut amb investigacions extretes de les avaluacions.

Durant aquesta assignatura s’han pogut observar una gran quantitat de mètodes que han permès analitzar les situacions com User Journey, Benchmarking, Cardsorting, Diagrames, creació de fluxos sempre tenint l’usuari al centre de forma figurativa a través d’avaluacions o analitzant-lo fent ús de mètodes sense la necessitat de tenir un usuari presencial.

Malauradament, no es dona i no es té el coneixement de la importància que implica en la creació d’un aplicatiu com aquest cas o en organitzar grans quantitats d’informació en altres suports digitals o físics. Per aspectes econòmics moltes empreses no poden realitzar estudis molt extensos per conèixer als usuaris per tal de crear un arquetip detallat amb estudis de benchmarking o inclús User journey.

En conclusió, coneixent la seva importància en el món per tal d’organitzar correctament i facilitat i optimitzar l’accés a la informació es tindrà en compte per pròxims projectes la implementació de les eines que siguin possibles fer ús d’elles per les restriccions temps o econòmiques, però en tot moment la recerca prèvia amb un criteri que comporti una conceptualització prèvia, definició de contingut i etiquetatge i creació de fluxos estarà present en la feina com a dissenyador.

La propuesta de valor de nuestra aplicación móvil se ha centrado en satisfacer algunas de las necesidades principales que presentaban nuestras usuarias potenciales.

De esta manera hemos tratado de crear una herramienta sencilla de utilizar, donde el exceso de información y el ruido visual no sea un problema para el visitante. Además hemos desarrollado procesos sencillos para comprar entradas de eventos, registrarse en concursos o descargar y crear material educativo.  A través de cuatro sencillos flujos de interacción hemos tratado de dar respuesta a los principales objetivos que podemos abarcar a través del uso de esta aplicación.

A continuación pasaremos a explicar uno de los principales flujos de interacción que hemos desarrollado en el prototipo de la aplicación. En este caso se trata de la compra de entradas para eventos.

Proposta de Valor

La proposta de valor es va desenvolupar a partir de l’anàlisi dels fluxos d’usuari i dels escenaris treballats, amb l’objectiu de garantir que l’aplicació World Press Photo no només satisfés les necessitats dels seus usuaris, sinó que aportés solucions reals i diferenciadores a les seves frustracions i expectatives.

Principals elements de la proposta de valor

1. Accés deslocalitzat i immersiu al contingut
L’aplicació permet als usuaris accedir a les fotografies guanyadores, exposicions i esdeveniments des de qualsevol lloc, eliminant les barreres geogràfiques i oferint una experiència immersiva gràcies a la qualitat de les imatges i la narrativa contextual que les acompanya.
2. Facilitat d’ús i navegació intuïtiva
Mitjançant una estructura clara de l’arbre de continguts i una navegació dissenyada seguint els fluxos d’usuari, es garanteix que qualsevol tipus d’usuari pugui accedir fàcilment als recursos de l’aplicació, tant si busca informació educativa com si vol participar en un concurs.
3. Promoció de la comunitat i la participació activa
La inclusió de fòrums de discussió i espais interactius fomenta la creació d’una comunitat activa on els usuaris poden compartir coneixements, opinions i reflexions sobre el fotoperiodisme, promovent un entorn de participació col·laborativa.
4. Recursos educatius enriquidors
L’aplicació ofereix articles, entrevistes amb fotògrafs i vídeos educatius que no només inspiren, sinó que també contribueixen a la formació contínua dels usuaris interessats en el fotoperiodisme i la fotografia documental.
5. Notificacions personalitzades i proactives
Es van definir mecanismes de notificacions proactives per mantenir els usuaris informats sobre esdeveniments, exposicions i terminis rellevants, assegurant que estiguin sempre al dia de les novetats més importants.
6. Compra d’entrades integrada
La possibilitat de reservar i comprar entrades per a esdeveniments físics i virtuals directament des de l’aplicació simplifica el procés i millora l’accessibilitat als esdeveniments organitzats per World Press Photo.

Value Proposition Canvas

El Value Proposition Canvas es va utilitzar per identificar clarament els pains (problemes) i gains (beneficis) dels usuaris en relació amb l’aplicació. Aquesta eina va ser clau per assegurar que cada funcionalitat proposada aportés valor real.
• Pains detectats:
• Frustració per la manca d’informació actualitzada sobre esdeveniments i concursos.
• Dificultat per accedir a recursos educatius de qualitat.
• Manca d’espais interactius per compartir experiències i coneixements.
• Solucions proposades:
• Creació d’un sistema de notificacions proactiu i personalitzat.
• Disseny d’una secció educativa completa amb continguts enriquidors i fàcils de trobar.
• Implementació de fòrums i espais interactius per fomentar la participació activa de la comunitat.
• Gains esperats:
• Una experiència immersiva i fluida que permeti als usuaris gaudir del contingut des de qualsevol lloc.
• Augment de la participació dels usuaris gràcies a funcionalitats interactives i comunitàries.
• Millora de la formació i inspiració dels usuaris mitjançant recursos educatius i articles especialitzats.

Conclusió de la Fase

La proposta de valor desenvolupada garanteix que l’aplicació compleixi amb els objectius inicials del projecte, aportant un producte digital que millora l’accessibilitat al fotoperiodisme, fomenta la participació activa i ofereix recursos educatius de gran valor per als usuaris. Aquesta proposta va servir com a base per iniciar el procés de disseny d’esbossos i el desenvolupament del prototip mitjà.

Video loom

https://www.loom.com/share/61b59a598cbe4a7d8484e5b5742fdfae?sid=97f809c0-ea5e-49c4-ad1e-960917433691

Referències

1. Nielsen, J. (1995) ‘10 Usability Heuristics for User Interface Design’. Nielsen Norman Group. Available at: https://www.nngroup.com/articles/ten-usability-heuristics/ (Accessed: 14 December 2024).

2. Nielsen, J. (2001) ‘How to Conduct a Heuristic Evaluation’. Nielsen Norman Group. Available at: https://www.nngroup.com/articles/how-to-conduct-a-heuristic-evaluation/ (Accessed: 14 December 2024).

3. Magnum Photos (2024) Available at: https://www.magnumphotos.com/ (Accessed: 14 December 2024).

4. LensCulture (2024) Available at: https://www.lensculture.com/ (Accessed: 14 December 2024).

5. Smashing Magazine (2009) ‘Incredibly Useful Web Design Checklists and Questionnaires’. Smashing Magazine. Available at: https://www.smashingmagazine.com/2009/06/29/45-incredibly-useful-web-design-checklists-and-questionnaires/ (Accessed: 14 December 2024).

6. Carreras, O. (2012) ‘Estándares formales de usabilidad y su aplicación práctica en una evaluación heurística’. Usable y accesible. Available at: https://olgacarreras.blogspot.com.es/2012/03/estandares-formales-de-usabilidad-y-su.html (Accessed: 14 December 2024).

7. Galinus (2021) ‘Principios de diseño de interacción de Bruce Tognazzini’. Available at: http://galinus.com/es/articulos/principios-diseno-de-interaccion.html (Accessed: 14 December 2024).

8. Travis, D. (n.d.) ‘The Beginners’ Guide to Benchmarking User Experience’. Userfocus. Available at: http://www.userfocus.co.uk/articles/guide-to-benchmarking-UX.html (Accessed: 14 December 2024).

9. World Press Photo (2024) Available at: https://www.worldpressphoto.org/ (Accessed: 14 December 2024).

10. Hanington, B. and Martin, B. (2012) Universal Methods of Design: 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas & Design effective solutions. Rockport Publishers.

11. Buley, L. (2013) The User Experience Team of One: A Research and Design Survival Guide. New York: Rosenfeld Media.

12. Danforth Media (2014) ‘Conducting a Solid UX Competitive Analysis’. Available at: http://danforth.co/pages/2014/03/01/conducting-a-solid-ux-competitive-analysis/ (Accessed: 14 December 2024).

13. Murray, J.H. (2012) Inventing the Medium: Principles of Interaction Design as a Cultural Practice. Cambridge: MIT Press.

14. Nielsen, J. (1995) 10 Heuristics for User Interface Design. NNGroup. Disponible a: https://www.nngroup.com/articles/ten-usability-heuristics.

Norman, D.A. (2013) The Design of Everyday Things. Revised and Expanded Edition. New York: Basic Books.
• Travis, D. i Hodgson, P. (2019) Think Like a UX Researcher: How to Observe Users, Influence Design, and Shape Business Strategy. London: CRC Press.

Usability.gov (s.d.) Card Sorting. Disponible a: https://www.usability.gov/methods/card-sorting.html.

Verywell Mind (s.d.) Cognitive Biases and How They Influence Decisions. Disponible a: https://www.verywellmind.com/cognitive-biases.

Bona tarda companys, us adjunto la proposta de valor i el prototip final creat.

La reestructuració de la pàgina web de World Press Photo perquè s’adapti als dos usuàris proposats i s’adaptin a les seves necessitats.
El resultat final es pot visualitzar al següent enllaç: https://www.figma.com/proto/fiG2gXzx1u71LVvJODp9i8/Ramon-Casas-R5?node-id=4-2&p=f&t=0S6QF9iXUEpAECMp-1&scaling=min-zoom&content-scaling=fixed&page-id=0%3A1&starting-point-node-id=44%3A332

He preparat la informació per mostrar una petita part de la interacció segons els diagrames de flux creats a les anteriors activitats.

Proposta de valor

El redisseny de l’arquitectura de la informació de la pàgina de World Press Photo s’ha fet amb Figma. La proposta creada genera més simplicitat i facilitat per accedir a les fotografies de manera clara. Els principals valors afegits són els següents:
•La simplificació de les paraules permet que els dos perfils arribin a on desitgen ser amb més rapidesa.
•Les formes permeten saber la direcció o l’interacció que poden generar de manera més cognitiva.
•El peu de pàgina és de suport i no té informació important pel funcionament de la pàgina web.
•La proposta s’ha generat plantejant els 4 diagrames de flux fets anteriorment i presentant l’arbre de continguts.

Expectatives dels usuàris

La primera usuària, la Sofía Martí, té més facilitat per trobar la informació de manera clara i entenedora sobre el concurs. La simplificació de la informació i l’utilització de certes formes fa que la pàgina web del World Press Photo sigui més intuitiva.
•La segona usuària, la Clara Martínez, té més accessibilitat als continguts històrics de manera més clara a aquests. També l’informació present sobre certs temes educatius està més sintetitzada i permet ser compartida de manera més directa.

1 flux de navegació creat:

Salutacions

Repte 4: Disseny de la navegació

En aquest repte es treballarà els diagrames de flux, creant uns de nous i analitzant-los.

Primerament, a través de les dades de les anteriors activitats es crearan fluxos de navegació dels 4 escenaris que es van establir al repte 2.

En segona posició, s’analitzarà 2 pàgines web relacionades i es crearan els diagrames web per posteriorment analitzar el flux de navegació i la seva distribució.

Part 1: Diagrames de flux

Diagrama World Press Photo

User Persona

Diagrames de flux

A través dels escenaris, la fitxa de persona i diagrama de la web s’han creat els fluxos dels usuaris i usuàries que realitzarien per tal d’arribar a l’objectiu de cada escenari.

Persona Clara

Escenari 1: Preparació material per una classe

Ha de preparar el material sobre una classe que parla sobre la desigualtat de les ciutats de l’africà, ha de trobar material il·lustratiu perquè els seus alumnes puguin visualitzar millor la problemàtica. A més una petita explicació de l’esdeveniment per després adaptar-la al vocabulari dels estudiants.

Escenari 2: Cerca de material addicional a classe

Està a classe i apareix un nou tema que deriva del temari preparat per a la classe, és una temàtica que no havia pensat i és de molt interès. Necessita revisar de forma ràpida per tal de mostrar a través d’elements visuals l’esdeveniment que es parla.

Persona Sofia

Escenari 3: Anàlisi per crear un nou projecte

Ella té pensat participar en la següent edició i no sap què fer i on presentar-se. Ha de buscar referents per veure quin reportatge i a quina categoria podria presentar-se. Està al metro mirant mentre fa un trajecte al seu lloc de feina i aprofita per explorar pel seu projecte personal.

Escenari 4: Veure quins nous premiats hi ha

Rep una notificació que ja han sortit les noves fotografies seleccionades i fa molt temps que espera, li interessa secció de documentals i ho vol veure perquè ho ha esperat durant molt temps. El seu objectiu és saber quins reportatges han estat seleccionats.

Part 2: Anàlisi crític

En la segona part del repte s’analitzaran 2 pàgines de la competència a través d’un benchmarking combinat amb elements de l’avaluació heurística per tal d’obtenir les conclusions des d’un punt de vista crític.

Per poder analitzar-ho s’han construït els diagrames web de les dues propostes per tenir un punt de vista més objectiu.

LensCulture és una plataforma que mostra i descobreix la visió més contemporània de la fotografia mostrant nous punts de vista i consells per a tots els nivells.

L’altres és Màgnum photo és una cooperativa de fotògraf amb una importància global que va ser creada el 1947, actualment ens té gran importància en el món de la fotografia.

Diagrames

Diagrama Lens culture

Diagrama Màgnum photo

Benchmarking

Conclusións

Lensculture té una organització del contingut molt intuïtiva, amb unes interaccions reduïdes pel seu contingut més limitat i menys detallat. Les rutes que han de fer els usuaris són lineals, i no hi ha gran possibilitat d’escollir més d’un camí i no és possible trobar variants perquè les seves connexions entre elements són més reduïdes. La seva navegació es pot dificultar per la carència de categories o filtres que ajudin a cercar la informació de forma òptima.

Màgnum és una pàgina amb molt contingut, fer que afegeix dificulta l’organització dels elements. Perquè l’usuari pugui arribar al seu objectiu, si és traca de molt específics, haurà de fer moltes interaccions. Per resoldre aquesta problemàtica, fan ús de filtres i categories les quals faciliten la cerca del contingut, reduint la cerca i el nombre d’interaccions.  Aquesta web destaca respecte a l’altra per la seva interconnexió entre els elements, fet es pot apreciar analitzant el diagrama i també les seves diverses rutes per arribar al mateix objectiu.

En conclusió, les 2 propostes són intuïtives i l’ordre dels continguts mostra una jerarquia que prioritza els elements més importants, agrupant tots els elements en agrupacions que facilitant a la persona arribar al seu objectiu. D’altra banda, la principal diferència han sigut els fluxos entre elements de Màgnum, en contraposició a la seva carència d’ells a Lenculture. Aquesta decisió es pot comprendre, ja que els continguts que es mostra en cada web varia i les interconnexions són més necessàries en presència de grans volums d’informació. Totes les dues webs ofereixen una navegació eficient i s’adapten a les necessitats segons la tipologia i la quantitat de continguts que treballen.

Magnum Photos. (n.d.). Magnum Photos. Recuperado el 18 de diciembre de 2024, de https://www.magnumphotos.com

LensCulture. (n.d.). LensCulture. Recuperado el 18 de diciembre de 2024, de https://www.lensculture.com

Arquitectura de la informació / 1r semestre 24-25 / Héctor Sánchez I Pedrero /18/12/24 

REFERÈNCIES I ANÀLISI CRÍTICA

Salutacions, us deixo el meu anàlisi de dues pàgines web dedicades a activitats similars: la primera és d’un concurs sobre belles arts anomenat Chelsea International Fine Art Competition i la segona és isn’t photography award (IPA) que és un concurs de fotografia.

Objectius
-Descobrir paraules clau alternatives que es poden utilitzar.
-Plantejar formes de simplificar el diagrama de flux propi mitjançant altres exemples que puguin ajudar.
-Plantejar apartats que puguin faltar a l’arbre de continguts.
-Mostrar una acció icònica similar a alguna de les plantejades als anteriors apartats.

CHELSEA INTERNATIONAL FINE ART COMPETITION

Presentació
El Concurs Internacional de Belles Arts de Chelsea és un concurs anual de belles arts com la pintura, el dibuix, l’escultura, la fotografia, els mitjans digitals i la impressió. Els guanyadors tenen l’oportunitat de mostrar el seu treball al centre de la ciutat de Nova York. Hi ha diversos premis i alguns arriben a superar els 70000 dòlars.
Hi poden participar tots els artistes plàstics d’arreu del món i actualment ja estàn a la 39ª edició.
https://nyartcompetitions.com/cifac/es/

Diagrama de flux

Avantatges

-Existeixen fotografies de la exposició i dels artistes.

-Gran transparència en el concurs.

-Apartat de “testimonis”.

-Arbre de continguts visible.

-Casella d’idiomes visible.

-A l’arbre de continguts les lletres de la casella on has clicat ha canviat de color a violeta.

Inconvenients

-Arbre de continguts molt extens.

-Complicació per trobar quadres guanyadors d’altres edicions.

-Utilització d’”artistes seleccionats” per mostrar les obres.

-No hi ha explicacions sobre cada obra.

-Té un arbre de continguts secundàri situat al peu de pàgina.

ISN’T PHOTOGRAPHY AWARD (IPA)

Presentació

És un concurs de fotografia internacional amb 3 categories: professionals, aficionats i estudiants. La gala anual on es diuen els guanyadors es diu Gala anual de los Premios Lucie.

Aquest concurs el porta la Lucie Foundation , una fundació benéfica sense ànim de lucre a Los Ángeles.

Actualment ja faran la 20ª edició d’aquest concurs.

https://www.photoawards.com/

Diagrama de flux

Avantatges

-Publiquen un llibre anual de fotografia.

-Hi ha transparència en el concurs.

-Hi ha un apartat de notícies.

-Utilitzen la paraula “guanyadors” en comptes de “fotografies guanyadores”.

-Hi ha una organització de les categories més clara.

-Hi ha un apartat de entrevistes dels guanyadors de cada edició.

-La casella d’idiomes és visible.

-Arbre de continguts visible.

-Hi ha una línia a la casella superior  que et marca on estàs situat.

Inconvenients

-Hi ha 10 opcions dins l’arbre de continguts.

-El registre de les fotos d’anteriors edicions está dins de l’apartat de guanyadors.

-Per poder comprar el llibre de les fotografies guanyadores d’una edició t’has de moure fins al peu de pàgina.

-Traduccions de noms de l’arbre de continguts mal fet.

-Algunes opcions de l’arbre de continguts et porta a altres pàgines web, són de la fundació o d’altres elements.

-L’ordre de les opcions de l’arbre de continguts no té un ordre i lógica clares, primer hi ha “sobre”, “Premis”, Guanyadors. Aquesta falta d’un ordre d’importància fa perdre l’usuàri.

-La paraula “enviar” de la casella de “enviar/iniciar sessió” no s’entèn on et portarà a on quina relació té, potser es podria arribar a substituïr per “participar”.

Repte 3 Definició de l’organització i de l’Etiquetatge

Arquitectura de la informació / 1r semestre 24-25 / Héctor Sánchez I Pedrero / 27/11/24

Introducció

En aquest folio es mostra el Repte 3 de l’assignatura arquitectura de la informació. En aquest projecte es va haver de designar l’inventari dels elements de la web i fer ús de la tècnica de cardsorting per tal de fer un estudi i extreure conclusions sobre l’estructuració i organització dels continguts.

Elements a organitzar i categories

Per la creació de l’inventari es va tenir en compte les necessitats prèvies i primerament es va pensar en les pàgines que tindria l’aplicatiu per posteriorment establir els elements que tindria cada pàgina. Es va decidir un llistat d’apartats/pàgines i els elements interns que eren provisionals, es revisarà quan es creï el cardsorting.

Inicio

• Galería de fotografías destacadas
• Enlace directo a los `premiados de la última edición
• Configuración de cuenta
• Acceso a menú

Premiados y seleccionados

• Consulta de los premiados de una edición específica.
• Consulta de los premiados a través de temáticas
• Filtrado por regiones específicas
• Biografías de los premiados
• Acceder a información técnica de las fotografías y reportaje
• Acceso a menú

Fichas de reportajes

• Descripción del reportaje
• Galería de fotografías relacionadas
• Información del contexto de la región del reportaje
• Botón para guardar reportaje
• Enlace externo para acceder a más información sobre el contexto
• Acceso a menú

Archivo histórico

• Búsqueda de contenido de contenidos de ediciones pasadas
• Visualización de contenidos de forma cronológica (formato galería)
• Consulta de archivos y reportajes específicos históricos.
• Explorar fotografías ganadoras de otras ediciones.
• Acceso a menú

Recomendaciones

• Reportajes de interés basados en tus interacciones previas.
• Recomendaciones de colecciones temáticas
• Reportajes con un interés popular.
• Notificar cuando hay nuevo contenido sobre una temática de interés
• Acceso a menú

Educación

• Sección con las Bases de la narrativa visual y documentación
• Sección de Información de interés para crear narrativas y reportajes
• Fotografías destinadas para uso educativo
• Acceder a Recursos para preparar contenido educativo
• Plantillas prediseñadas para contextualizar una colección de reportajes.
• Videos explicativos sobre los reportajes, su contexto y sobre los autores de interés.
• Acceso a menú

Perfil de usuario

• Creaciones de colecciones propias y personalizadas
• Ajustes de personalización de la aplicación
• Configuración de preferencias de notificaciones
• Selección de temáticas de interés y gustos del usuario.
• Acceso a menú

Ordre establert

Dades obtingudes amb l'estudi

Organització dels elements segons els resultats de l'estudi.

Diagrama

En el diagrama flux es pot observar l’estructura de la web amb tots els seus continguts i relació entre elements per observar-ho més gràficament. En aquest model es fan servir elements cromàtics per destacar elements inicials i passos de seqüència i elements finals.

Diagrama de continguts de l'aplicatiu de World Press Photo

En conclusió, es pot veure els elements que conformaran l’aplicatiu, permet-nos tenir l’estructura de la pàgina en una mateixa pàgina.

Arquitectura de la informació / 1r semestre 24-25 / Héctor Sánchez I Pedrero / 27/11/24

L’arbre de continguts en format de diagrama de flux, representa l’estructura jeràrquica de l’aplicació. En ell, s’han afegit connexions (en vermell) per establir vincles de les funcionalitats comentades (comentar publicacions, participar en concursos en publicar una imatge o rebre notificacions sobre esdeveniments o contingut educatiu d’interès).

Aquest presenta una organització simple per a millorar l’experiència de l’usuari en el seu ús, partint de la necessitat de trobar una aplicació que no sigui complexa.

Hola,

El card sorting que he efectuat ha sigut repost correctament per 6 persones de 15 persones que han volgut respondre, no sé si a vosaltres també us ha passat. Principalment, d’aquest grup he extret que hi havia diversos noms que es prestàven a confusió a l’hora de ser classificats. També diversos noms podien servir per ser col·locats en altres caselles i llegint el nom funcionaven. El card sorting m’ha permés evolucionar i simplificar l’informació i els noms que donava per organitzar aquesta informació.

Ara que he fet un primer anàlisi segurament seria interessant tornar fer el card sorting o una altra tècnica similar per verificar la informació canviada. Us adjunto com ha quedat el meu arbre de continguts final.

Salutacions